el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
01 de juliol 2011
Abans sempre et giraves
-Sempre sorties al balcó a dir-me adéu abans. -Abans sempre et giraves.
Quina gràcia llegir aquest microconte. Fa poc vaig posar un al meu bloc, just en sentit contrari. Li vaig dir «Cuelgatús» quotidians per un anunci de telèfon on una parelleta jove batia rècors perquè cap dels dos no volia ser qui pengés l'altre.
I és que no passa res si no l'altre no es gira, però en els fons ens agrada que ho faci.
Genial, Jesús, tota una llarga història en poques paraules.
Un dia ... només un sol dia pot suficient per canviar un hàbit i una actitud que s'encomana de l'un a l'altre. Ves a saber si va ser primer el que no es va girar o primer el que no va sortir, però l'altre se'n va sentir dolgut i ja hi som... una cadena per on es perden moltes tendreses. Trist però real com la vida mateixa.
Extraordinari! Quantes coses que dius en dues senzilles frases...Sovint deixam de fer pensant que és l'altre el que no ho vol...
ResponEliminaQuina gràcia llegir aquest microconte.
ResponEliminaFa poc vaig posar un al meu bloc, just en sentit contrari. Li vaig dir «Cuelgatús» quotidians per un anunci de telèfon on una parelleta jove batia rècors perquè cap dels dos no volia ser qui pengés l'altre.
I és que no passa res si no l'altre no es gira, però en els fons ens agrada que ho faci.
Que trist.
ResponEliminaGenial, Jesús, tota una llarga història en poques paraules.
ResponEliminaUn dia ... només un sol dia pot suficient per canviar un hàbit i una actitud que s'encomana de l'un a l'altre. Ves a saber si va ser primer el que no es va girar o primer el que no va sortir, però l'altre se'n va sentir dolgut i ja hi som... una cadena per on es perden moltes tendreses. Trist però real com la vida mateixa.
M'he fet un fart de plorar!!!!!!
ResponEliminaMolt bo, sí senyor! El que es pot arribar a dir amb ben poc...
ResponEliminaEs pot dir molt en poques paraules
ResponEliminaQue bonic! Tota una història. Són molt importants aquests detalls.
ResponElimina