Pàgines

▼

22 de juliol 2011

Cerco inútilment les claus

Cerco inútilment les claus del meu exili intern. Perillós i intransigent carceller, un mateix.
.
Inspirat per una de les poesies visuals de Toni Prat, com les que podeu trobar al seu llibre La diversió de la paradoxa, o al seu blog.
at

5 comentaris:

  1. Carme Rosanas22 de juliol del 2011, a les 17:14

    Gairebé diria "Trobo inútilment les claus"... de poca cosa serveixen... :)

    ResponElimina
  2. Nat22 de juliol del 2011, a les 20:13

    Més val perdre les claus llavors, ja hi ha bastantes presons perquè ens en posem més nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  3. òscar22 de juliol del 2011, a les 20:15

    Algú altre, i no pas un mateix, hauria d’animar el carceller a ser menys intransigent.

    ResponElimina
  4. Sílvia23 de juliol del 2011, a les 1:26

    Al cap hi ha la fi... tenim la clau que obre tots els panys, a vegades se'ns perd, pel mateix forat, una mica d'integritat sentimental, uns quants versos i algun candau que no vol ser obert...
    gràcies!

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls23 de juliol del 2011, a les 13:10

    És paradoxal el text, el carceller és qui s'exilia internament per això les claus no li obren el pany! Bon post!

    ResponElimina