Els camps vençuts, de Toni Cucarella

Sovint la gent associa el dia que va morir Franco amb petar d'ampolles de cava que llargament esperaven al fons de la nevera. Però en molts casos, segur que l'esdeveniment es va viure de forma més discreta, encara amb por amarada de silenci. Toni Cucarella torna (algun dia se n'ha anat?) a la seva Xàtiva per a explicar-nos la història adolescent d'un noi que ignorava el passat, que vivia enmig d'una mentida protectora i que creia, de bona fe, que el règim franquista era el "el que havia de ser".

El protagonista desperta al món dur del treball i descobreix el sexe(o l'intenta descobrir, perquè ni amb una francesa se'n surt). Pel camí, ens permet conèixer una galeria de personatges i d'històries que conformen el món que tan ens fa estimar Cucarella i tan bé descriu, tot condimentat amb petits fragments de diaris de l'època que ens mostren perfectament al tarannà del moment.

Amb la mort de Franco i l'inici de la seva joventat, el protagonista comença a descobrir la veritat oculta, l'autèntic destí del passat familiar recent. Com explica molt bé la contraportada del llibre, "Aquesta realitat havia estat imposada pels vencedors d'una guerra esdevinguda durant la generació dels avis (els vençuts) i consolidada en la dels apres (els resignats)".

En una de les frases finals del llibres, defineix perfectament aquesta ignorància: "La ignorància considerada com a forma d'empara i protecció."