el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
18 de juliol 2011
la missió del rellotge de sol és...
Ni quan està núvol, el rellotge de sol no oblida la seva missió, que és...
Recordar-nos que no va ni en rodes perquè no te gnòmon. I el ferro que es veu és el suport d'aquest. I la segona, que el temps, a Tortosa, era patrimoni de l'església, ja que son els únics de la ciutat. i has d'entrar a la Catedral per veure'ls. O pujar a Mig Camí. Senzillament penós i vergonyós. A que juguen estos capellans? Cerqueu, cerqueu ... al primer que en trobe algun a un carrer botella de vi de regal! Los del xalets i els que no vagin no tenen premi gran, una birra si.
mostrar-nos que el temps sols passa sobre la pedra, que si fossim tan forts com l'aigua, tan apassionats com el foc, tan lleugers com el vent, potser ni ens podria tocar, el temps...
Fer-nos percebre que, malgrat no marcar les hores interminables quan les ombres de les maltempsades envaeixen els nostres sentits, el temps -estàtic i tot- va fent el seu inexorable camí tot fent via cap a metes incertes amb l'objectiu de besllumar esquerdes de claror que ens il·luminin de nou les hores de la vida...
que el temps passa i se'ns carrega a les espatlles com una llosa.
ResponEliminaque les neurones es moren a pesar de la nostra voluntat.
ResponEliminala mateixa que la del so del batec del cor: que estem vius, que només és cert el pas del temps.
ResponEliminaFer-nos alçar el cap per mirar-lo; tret que estiga a la nostra alçada, o ran de terra, clar.
ResponEliminaassenyalar el sud
ResponEliminaRecordar-nos que no va ni en rodes perquè no te gnòmon. I el ferro que es veu és el suport d'aquest.
ResponEliminaI la segona, que el temps, a Tortosa, era patrimoni de l'església, ja que son els únics de la ciutat. i has d'entrar a la Catedral per veure'ls.
O pujar a Mig Camí.
Senzillament penós i vergonyós.
A que juguen estos capellans?
Cerqueu, cerqueu ... al primer que en trobe algun a un carrer botella de vi de regal!
Los del xalets i els que no vagin no tenen premi gran, una birra si.
mostrar-nos que el temps sols passa sobre la pedra, que si fossim tan forts com l'aigua, tan apassionats com el foc, tan lleugers com el vent, potser ni ens podria tocar, el temps...
ResponEliminaque a ell no se li acaba mai el temps...
ResponEliminaestar...
ResponEliminaPer sobreviure´ns, minut a minut!
que el temps no para mai.
ResponEliminaFer-nos percebre que, malgrat no marcar les hores interminables quan les ombres de les maltempsades envaeixen els nostres sentits, el temps -estàtic i tot- va fent el seu inexorable camí tot fent via cap a metes incertes amb l'objectiu de besllumar esquerdes de claror que ens il·luminin de nou les hores de la vida...
ResponElimina