el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
27 de setembre 2011
El pas de les hores
El so de les campanes no espanta els coloms vells
S’aprèn a suportar l’evidència del pas de les hores?
Acceptem el pas de les hores quan les nostres passes avancen pel camí que ens condueix al lloc escollit per a trobar-nos a nosaltres mateixos... penso, vaja!!
Potser siga també que l'oida va fent-se més dura... No tot ha de ser dolent amb això de fer-se major ;)
ResponEliminaI tan ¡¡¡
ResponEliminaMés que suportar el pas de les hores,
Em après ha esquivar el so de les campanes quan toquen fort i gaudir quan toquen suau.
S'aprèn, s'aprèn! :)
ResponEliminaAcceptem el pas de les hores quan les nostres passes avancen pel camí que ens condueix al lloc escollit per a trobar-nos a nosaltres mateixos... penso, vaja!!
ResponEliminaAmb el Montsant al fons jo aprenc el que sigui!
ResponEliminaQue ben trobat! :)
ResponElimina