el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
13 de setembre 2011
S'escampa el so de joguina
S'escampa el so de joguina per la sala. Càlida llum dels anys tendres. De vegades, sembla que plorin els violins. .
Inspirat per la imatge de Patxi.
Perquè sempre es queixen el violins? Es curiós com associem els sons als sentiments...
ResponEliminaIsabel
Quina foto més xula.
ResponEliminaEs molt maco el so del violí.
ResponEliminallum d'espelmes
ResponEliminaAixò de les joguines prenent vida, ni que sigui gràcies a unes piles estratègicament ubicades a l'esquena, mai m'ha acabat de donar bon rotllo.
ResponElimina