el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
31 d’octubre 2011
Besar la platja
Cada onada besa la platja tan sols una vegada. Poc? Suficient.
Si la besada és dolça i tendra d'aquelles que no s'obliden, potser no cal repetir...Les ones en saben molt d'aquestes coses, el mar és un bon mestre... M. Roser
Jo crec que de vegades fan trampa i la besen més vegades disfressades d'una altra onada perquè ningú ho sospiti
ResponEliminaNo sé si ho trobo sufucient, una vegada és molt poc, i si no sap aprofitar el moment?
ResponEliminaTampoc mai cap carícia es repeteix, cada una és nova i diferent.
ResponEliminatrist
ResponEliminaUna imatge poètica ben bonica.
ResponEliminaDe cap petó tan bonic com aquest n'hi ha suficient...tots són pocs.
ResponEliminaSi la besada és dolça i tendra d'aquelles que no s'obliden, potser no cal repetir...Les ones en saben molt d'aquestes coses, el mar és un bon mestre...
ResponEliminaM. Roser