el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
13 d’octubre 2011
El teu cop de porta
El teu cop de porta feu trontollar el meridià de Greenwich, el triangle de les Plèiades i l'òrbita d'un parell de cometes perduts per sempre al fons de l'univers. I, sobretot, el meu cor abaltit.
PAAAAAAAM!
ResponEliminai, finalment, el dany més irreparable.
ResponEliminaAmb els anys s'escolten tants cops de porta que ja no et trontolla res.
ResponEliminaBona tarda Jesús M. :)
El cop de porta és tota una tècnica. Curiosament, els cops més forts no els donen els més musculosos i armariats...
ResponEliminaSi la cosa no rutlla per part de agú dels dos millor acabar així
ResponEliminaPatapaaaaaaaaaaaammmm!
ResponEliminaEl tatuatge d'un adéu...
ResponEliminaUna imtage dessoladora d'un fet quotidià que desfà el món de qui ho pateix en carn pròpia...terriblement realista i colpidora.
ResponElimina