"Els segons cauen l’un darrere l’altre, sense empentes ni presses, i les imatges giren com un calidoscopi de colors: els ulls tristos de sa mare, després d’una curta visita dos cops l’any; els retrets de la seva dona, que sempre li reclama una mica més d’atenció; els ulls closos dels fills, quan els troba adormits en arribar a casa, sempre massa tard… "
Fragment del conte "Badar", inclòs a I un cop de vent els despentina.
Quina imatge més trista i realista del món alienant on vivim...llàstima que molts cops la realitat supera aquesta ficció tan negra i pessimista, encara que sigui difícil de creure!
ResponEliminaNo n'estic jo tan segur, de que els segons no tinguen pressa.
ResponElimina