Pàgines

▼

18 d’octubre 2011

Engranatges

No té cor, sinó engranatges, el rellotge. Que el pas del temps et traeixi només depèn de tu.
.
Per a Relats conjunts d'aquest mes.
at

10 comentaris:

  1. El porquet18 d’octubre del 2011, a les 8:59

    Ben vist. Nosaltres fem i desfem el nostre camí i som responsables i causa del que en ell ens passi.

    ResponElimina
  2. Sergi18 d’octubre del 2011, a les 9:14

    Potser sí, però el seu batec és igual de constant que el d'un cor, i durarà molt més. No enganya a ningú, però tampoc no s'atura per a ningú.

    ResponElimina
  3. caterina18 d’octubre del 2011, a les 13:23

    I al final, segurament sí, acabarà traïnt... Preciós aquest post! Fa reflexionar.

    ResponElimina
  4. jomateixa18 d’octubre del 2011, a les 13:32

    De vegades nosaltres també ens deixem portar per un batec, sense deixar que ens parli el cor...

    ResponElimina
  5. Rafel18 d’octubre del 2011, a les 21:21

    Engranatges de ritme constant, que no s'acceleren i no ens posen l'ai al cor

    ResponElimina
  6. Elfreelang18 d’octubre del 2011, a les 22:16

    Genial! ets el rei del relat condensat! és curt i és molt gran!

    ResponElimina
  7. rits18 d’octubre del 2011, a les 23:34

    boníssim! poques paraules per dir moltíssim

    ResponElimina
  8. ninona19 d’octubre del 2011, a les 9:21

    Molt bo.
    No trair-se, o fer-ho, tot un dilema sense excuses

    ResponElimina
  9. carina19 d’octubre del 2011, a les 16:04

    Uau, bon conte!

    ResponElimina
  10. montse22 d’octubre del 2011, a les 11:48

    Molt filosòfic.

    ResponElimina