Pàgines

▼

20 d’octubre 2011

Festins d'amor

Em banyo en els llençols humits del teu cos,
cada plec de la teva pell, una onada,
cada plec del teu cos, un temporal,
em perdo buscant-te, carícia guanyada;
l'infinit m'és proper i més conegut encara.
.
Poema d'Agustí Masip, inclòs al llibre Festins d'amor i altres àpats.
at

2 comentaris:

  1. Joana20 d’octubre del 2011, a les 18:31

    mmm quin àpat! Qui s'hi pot resisitir?

    ResponElimina
  2. Cristòfol miró20 d’octubre del 2011, a les 21:16

    L'amor és una força que arrossega a qui el pateix en un huracà d'emocions contardictòries. Tant és patiment com plaer...no hi ha res més difícil de controlar que les emocions, no hi ha cosa més irracional i més meravellosa al mateix temps...tant et poden matar com fer viure. Quina tempseta tan magnífica!

    ResponElimina