el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
16 d’octubre 2011
Quan et miro pel mirall del temps
Quan et miro pel mirall del temps,
les mans travessen l'espill i quan són a punt de tocar-te ets fum ets somni ets deliri ets ombra. I jo, egoista. .
(Del poemari Soterrani, de Judit Ortiz. Arola Editors, 2010)
No poder estar mai amb la persona que s'estima és tot un martiri impossible de suportar...però mai ha estat tan bellament expressat com en aquestes estrofes...tan belles com la poetessa que les ha escrites.
No poder estar mai amb la persona que s'estima és tot un martiri impossible de suportar...però mai ha estat tan bellament expressat com en aquestes estrofes...tan belles com la poetessa que les ha escrites.
ResponElimina