Pàgines

▼

30 de novembre 2011

224è joc literari, el de l'oliva

Lletja, sí; digna, també. Farta del menyspreu, dolguda pels dits que l'han esquivat sempre, l'última oliva del plat...
.
(ACABEU VOSALTRES LA HISTÒRIA!) Pengen els textos als comentaris, als vostres blogs, facebooks, twitters, portes de lavabos...
at

9 comentaris:

  1. Gerònima30 de novembre del 2011, a les 12:00

    Pensava ella! Fins que un dia la penúltima oliva del plat li va dir: "com t'envejo! sempre es guarden la que més els hi agrada pel final!"

    :)

    ResponElimina
  2. Violant d'Atarca30 de novembre del 2011, a les 12:17

    decideix, en un acte d'autosuficiència olivapòfaga, devorar-se a si mateixa per fruir amb els seus propis sentits del gust amarg-salat de la seva saborosa carn.
    El gest àgil d'una anònima mà, sense ni mirar-se'l tans sols, fa relliscar el nu pinyol que n'ha quedat, del platet cap al sac de les escombraries...

    ResponElimina
  3. Eduard30 de novembre del 2011, a les 17:57

    amb un suprem esforç físic, s'abalança a la vora del plat i descobreix, amb una barreja de'horror i íntima satisfacció, la pila d'esquelets a què s'han reduït les que van ser les seves companyes més afavorides.

    ResponElimina
  4. Rafel30 de novembre del 2011, a les 22:36

    deixà anar tota la seva amargor sobre la dent que la queixalava.

    ResponElimina
  5. Cati Brusca30 de novembre del 2011, a les 22:52

    Va decidir, no ser-ho més..!!
    Rodolar, fins trobar un raconet de terra, per renéixer amb més força..

    ResponElimina
  6. montse1 de desembre del 2011, a les 9:16

    Aquest fruit surt dels arrels profundes i mil·lenàries de la terra, que li dóna aquest aroma persistent.

    ResponElimina
  7. Anònim1 de desembre del 2011, a les 11:00

    Lletja, sí; digna, també. Farta del menyspreu, dolguda pels dits que l'han esquivat sempre, l'última oliva del plat optà per l'implosió.
    Sense haver estat mai ingerida -a diferència de totes les seves companyes- ella esdevingué llegenda en aquell bar. Des d'aleshores, les dues darreres olives les menja, simultàniament, la mateixa persona.

    ResponElimina
  8. cantireta2 de desembre del 2011, a les 18:21

    es queda entre la laringe i la glotis, esperant que l'alè postrer la transmuti en una espècie superior, del tipus croqueta de bacallà.

    ResponElimina
  9. McAbeu3 de desembre del 2011, a les 10:06

    Trobaràs la meva participació aquí:

    http://xarel-10.blogspot.com/2011/12/jocs-literaris-den-tibau-novembre-2011.html

    i aquí

    http://unpetittast.blogspot.com/2011/11/lultima-oliva.html

    ResponElimina