Pàgines

▼

16 de novembre 2011

Per a relats conjunts, de tardor

Aquell novembre i aquell bosc, i el record del teu cos abraçant-me; res més em manté dempeus. Els anys malmesos per la teva absència resten buits al calaix del meu cor, obert de bat a bat; no poden ser robats dos cops. Fer-me tardor és el millor homenatge de què sóc capaç.
.
Text inspirat per la imatge suggerida als Relats conjunts.
at

9 comentaris:

  1. Sergi16 de novembre del 2011, a les 15:44

    Però no es pot viure de records. No m'estranya que aquest personatge tingui l'expressió trista...

    ResponElimina
  2. Assumpta16 de novembre del 2011, a les 16:24

    Fer-se tardor com homenatge a un amor... sí que és trist, però molt maco :-)

    ResponElimina
  3. Ferran 16 de novembre del 2011, a les 16:52

    Una imatge poètica i trista i amb el rostre seriós. Un micro ben lligat.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas16 de novembre del 2011, a les 20:03

    M'agrada molt!

    ResponElimina
  5. Elfreelang18 de novembre del 2011, a les 11:22

    Ooooohhhhhh! un somriure i un bri de melangia m'ha transmès el teu microrelat ....un micro gran relat!

    ResponElimina
  6. Gerònima18 de novembre del 2011, a les 11:36

    Contundent!

    ResponElimina
  7. montse18 de novembre del 2011, a les 13:21

    Felicitats, mirant aquesta foto, has estat capaç de fer poesia.

    ResponElimina
  8. Rafel18 de novembre del 2011, a les 22:34

    Malgrat la tristesa, un gran homenatge a la tardor.

    ResponElimina
  9. rits18 de novembre del 2011, a les 22:56

    m'agrada molt. melancolíos. la tardor ja ho té això!

    ResponElimina