A més, en aquest cas, el plaer fou doble, ja que em serví com a excusa per a retrobar-me amb contes escrits fa més de sis anys, vells amics amb qui no parlava de feia massa temps, i amb qui he renovat emocions antigues. Molts d'aquests contes de Postres de músic, probablement, ara no els escriuria de la mateixa manera, però mantenen vives les idees i sensacions que volia transmetre.
Durant la xerrada hi ha haver un petit debat sobre l'encert o conveniència de l'epíleg final del llibre, on faig una mena de continuació de cadascun dels contes.
Em va fer gràcia que algú del Club es referís als relats com a microcontes, quan els que estic escrivint ara mateix, en molts casos, no arriben ni a la dècima part d'extensió que llavors.
Quan faig activitats de lectures de contes en veu alta, sovint caic en la temptació de recórrer sempre als mateixos relats, i aquest retrobament amb contes antics m'ha fet adonar que molts mereixen tenir una oportunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada