el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
05 de desembre 2011
Esmorzar en família. Un got ben gros de llet enriquida, al costat de la meva desnatada. Sense dubte a qui pertany el futur, qui se'l menjarà.
Té tot el futur per endavant, però el de la llet desnatada ha d'estar amatent a que es sàpiga encarar bé en aquest futur que serà ric, però també incert!
Així que segueix bevent força llet desnatada que la calma dels anya i l'experiència també l'enriquiran tant com la seva llet enriquida!
Té tot el futur per endavant, però el de la llet desnatada ha d'estar amatent a que es sàpiga encarar bé en aquest futur que serà ric, però també incert!
ResponEliminaAixí que segueix bevent força llet desnatada que la calma dels anya i l'experiència també l'enriquiran tant com la seva llet enriquida!
ja ho va dir el guardiola qui es lleva ben d'hora ben d'hora i esmorza bé té tot el futur per davant..
ResponEliminaErrata volia dir Guardiola!
ResponEliminaÉs llei de vida, nosaltres vivim el present, els més menuts/des encara tenen tot el futur per endavant.
ResponElimina