El teu nom és un ésser viu, de Josep Manel Vidal

Quan vaig arribar a aquest món dels blogs, de seguida em vaig adonar que eren el bressol de moltes emocions, de sensacions i, en alguns casos, de bona literatura. Potser perquè un dels primers blogs que vaig conèixer i seguir fou Filant prim, de Josep Manel Vidal. Els seus apunts són plens de sensibilitat i amb un estil molt personal, una prosa poètica en època de maduresa, amb dosis de nostàlgia i polsims de tristesa, i amb molt d'amor, que no m'ha estranyat gens que faci el pas al llibre en paper, agrupats al llibre El teu nom és un ésser viu, editat per Germania.
La contraportada diu:
De vegades la vida ens distribueix la memòria amb els gestos d'un oficiant maldestre i ens escampa, a cada racó del petit univers que atresorem, aquell detall de la pesona estimada que va prenent cos en cada objecte o en cada efecte del trànsit de les hores. El teu nom és un ésser viu és un inventari d'aquest caos establert al caprici dels afectes. Cada text obri una clivella diferent en el mur que creiem, equivocadament, bastit amb la mateixa pedra. Perquè hui ella potser siga la realitat que puc tastar amb complida diferència. Però també va ser la porta infranquejable, el corcó del dubte, l'heretat inabastable.
.
Per la meva part, el que em ve més de gust és llegir-lo: