el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Pàgines
▼
12 de gener 2012
La vida és...
La vida és un signe d’interrogació o d’exclamació? O potser un parèntesi? L’hem d’escriure en negreta o en cursiva? O només és per ser llegida? Cal subratllar-la? La podem posar en majúscules?
La vida, amic meu, és un corrector automàtic força esbojarrat. Tu l'escriuras amb molta cura, i ella posarà els punts i les comes, els ets i els uts allí on cregui més adient.
O potser la vida és tot una mica i és igual com l'escrivim sempre que sigui viscuda i mai només llegida.
ResponEliminala vida sempre és un signe d'interrogació... sempre. D'exclamació només a vegades. :)
ResponEliminaA vegades està bé de posar-la en majúscules, no?
Exclamació, negreta i majúscules! Els parèntesis, les cursives i les minúscules ja vénen soles.
ResponEliminaComplicada i simple, ves per on!
ResponEliminaLa vida ve després de dos punts:
ResponEliminaLa vida és un discurs i, en conseqüència, fem servir tots aquests elements que tu apuntes.
ResponEliminaLa vida és per viure-la i ser tu mateix, però també per aprendre'n, i rectificar si cal :)
ResponEliminaLa vida, amic meu, és un corrector automàtic força esbojarrat. Tu l'escriuras amb molta cura, i ella posarà els punts i les comes, els ets i els uts allí on cregui més adient.
ResponEliminao potser un gargot fet a mà ple d'imaginació.
ResponEliminaA la vida hi ha de tot,pero sempre es millor posari una mica de imaginació.
ResponEliminaQui va dir allò que la vida és allò que passa mentre pensem com viure-la?
ResponEliminaO alguna frase semblant...
la vida està molt mal editada
ResponElimina