Notes d'un estudiant que va morir boig, de Sebastià Juan Arbó

Notes d'un estudiant que va morir boig és una novel·la que tan sols amb el seu títol ja ens transporta a l'ambient angoixant que sovint ens crea el seu autor. Sebastià Juan Arbó la va reescriure diverses vegades durant la seva vida, però aquest edició que ens presenta Club Editor és la primera, la més impulsiva i visceral. Ens presenta un protagonista angoixat i angoixant, sovint cínic, que s'allunya d'una societat que no comprèn ni el comprèn. Una obra escrita el 1933 que ens pot resultar ben actual, simplement perquè és eterna, amb un estil aparentment desordenat i atribolat, com el pensament del seu protagonista. S'avança al temps a una altra novel·la mitificada que m'ha recordat més d'un cop: El vigilant en el camp de sègol, de Sallinger.

"Ara no tinc diners. Ni diners, ni ganes d'estudiar. Ni treball, ni ganes. Si tenia diners compraria una dona." (Aquesta frase no us recorda certa generació Nini?)

"Vaig pensar que em fatigava l'enginyeria i vaig estudiar lletres. Ara veig que em fatigava l'estudiar."

"La crisi econòmica i els perills del nacionalisme esdevindrien jocs puerils per a entreteniment de desvagats." (És o no és actual?)
"Esperava una cosa; no venia i n'esperava una altra."
"Sóc com el gos que ha vist volat guatlles dels matolls i roman sense entrar-hi per fer-se la il·lusió que encara n'hi ha. Al fons, però, sap que han volat totes."