Pàgines

▼

16 de gener 2012

Per a relats conjunts, 50a proposta

El sol que travessa la finestra m'escalfa les mans que, inquietes, busquen inútil recer sobre la taula. Voldrien unir-se a les teves, jugar amb els dits que endevino damunt la falda que et fa tan maca. Et queda bé el verd; sempre t'ho dic quan, en realitat, voldria dir-te tantes coses.
.
Per a la 50a proposta de Relats conjunts. Felicitats.
at

18 comentaris:

  1. El porquet16 de gener del 2012, a les 11:40

    Tibau, m'ha agradat molt! Ingènua vergonya! M'hi he sentit ben reflectit!

    ResponElimina
  2. Gerònima16 de gener del 2012, a les 11:50

    A mi també m'ha agradat molt aquest!

    ResponElimina
  3. Joan Vigó16 de gener del 2012, a les 12:59

    Gran quadre el d'Edward Hooper (Chop Suey, 1929) per acompanyar les paraules. Aquestes imatges que semblen estàtiques i que alhora són sempre inquietants.

    Per cert, molt recomanable l'antològica del pintor que faran al Thyssen de Madrid enguany (del 12 de juny al 16 de setembre). Jo no penso perdre-me-la.

    ResponElimina
  4. Sergi16 de gener del 2012, a les 13:05

    El silenci que s'intueix entre elles parla més alt que moltes paraules, ben vist.

    ResponElimina
  5. Zerozerosset16 de gener del 2012, a les 13:10

    M'agrada...

    ResponElimina
  6. Pakiba16 de gener del 2012, a les 16:37

    es precios.

    ResponElimina
  7. Garbí2416 de gener del 2012, a les 18:37

    sense paraules es poden dir moltes coses.....

    ResponElimina
  8. fanal blau16 de gener del 2012, a les 21:00

    Molt molt bon relat!

    ResponElimina
  9. Anònim16 de gener del 2012, a les 23:47

    M'agrada molt!!!

    ResponElimina
  10. lolita lagarto17 de gener del 2012, a les 0:31

    per què sempre acabem dient unes coses si en volem dir d'altres..?
    un relat magnífic!

    ResponElimina
  11. Alyebard17 de gener del 2012, a les 11:31

    Mestre, puc jurar que he escrit el meu abans de llegir-te. Es pensaran que t'he copiat :(

    ResponElimina
  12. Barbollaire17 de gener del 2012, a les 16:28

    chapeau, mestre...!!

    qui en sap, en sap...
    i no hi ha més volta de full...!

    ResponElimina
  13. montse17 de gener del 2012, a les 18:05

    Un relat intimista amb un punt atrevit.

    ResponElimina
  14. Rafel17 de gener del 2012, a les 21:30

    Poques paraules i silencis que parlen. Ben trobada l'atmosfera.

    ResponElimina
  15. kweilan17 de gener del 2012, a les 21:33

    M'ha agradat.

    ResponElimina
  16. núria18 de gener del 2012, a les 7:52

    Ai, les paraules que diem quan en realitat en pensem d’altres ... m’encanta

    ResponElimina
  17. Elfreelang20 de gener del 2012, a les 21:30

    Preciós! tant pel que escrius com pel que dones a entendre....

    ResponElimina
  18. pea3 de febrer del 2012, a les 20:56

    Fantastic ¡¡¡

    ResponElimina