Humors agres, de Sico Fons

Com deia Jacinto Benavente “La ironia és una tristesa que no pot plorar i somriu”. I això és el que trobem en aquests relats. Tant és que s’hi relate el desig de no fer-se vell ni morir, com qui s’enamora perdudament d’un home molt especial, la ironia és omnipresent i com mig amagada darrere de cada frase, cada situació, cada personatge. Moltes vegades és l’escut o el recer que fa servir la ment humana per a protegir-se de l’absurd, el dolor o la dissort de la vida quotidiana. Tot això és, el que es pot trobar en aquest recull de relats que va guanyar el Premi Soler i Estruch de narrativa curta.
Humors agres, de Sico Fons
Editorial Bullent