el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
16 de febrer 2012
Per a relats conjunts
Quan tanca els ulls, la xiqueta continua la lectura pel seu compte, i les paraules alcen vols irregulars de colors, i sa mare ja no plora, i son pare l'abraça amb mans innocents.
Això és el que té la lectura... Imagines i millores, fins i tot, la realitat i la quotidianitat. En més paraules es pot dir, però per què cal fer-ne ús de més si ja ho fas entenedor?!
Que hi hagi èxit, tens molts bloguistes animats.
ResponElimina*
Cada vegada demanen més xorrades per accedir als comentaris. Acabarem sense fer-ne.
Això és el que té la lectura... Imagines i millores, fins i tot, la realitat i la quotidianitat. En més paraules es pot dir, però per què cal fer-ne ús de més si ja ho fas entenedor?!
ResponEliminaBon relat!
d.
MOlT bo!
ResponEliminaQuina imaginació s'ha de tenir per veure tot això en un quadre així!
ResponEliminahe vist l'abraçada, la lectura i fins i tot un somriure ;)
ResponEliminaque bo! Tot és dins el cap de la nena que imagina una història fora del llibre que llegeix. M'encanta!
ResponEliminaEls més xiquets són els que ens donen més pistes sobre el quadre.
ResponEliminaSentir la primera lectura d'un nen, sempre ens emociona.
ResponElimina