L’àvia que no es perd detall del món des d’una talaia privilegiada, el jove que bat a consciència els ous de la venjança, l’amor que es multiplica per la gràcia de cobertures desfavorables, el sacseig d’una altra mena de sentiments, més lligats a la terra i derivats del molt que va destruir la guerra civil, les teràpies curatives al marge de l’imperi de la recepta, els ulls mexicans de la mort, l’inabastable univers sensorial dels humans, la infinitud onírica del cor de les muntanyes i el contrasentit d’una manifestació col·lectiva dibuixen l’orografia d’un cos espacial, el Planeta Lluç, volador i no identificat fins que el lector hi aterri i s’hi passegi de gust, predisposat a descobrir nous horitzons, amb els ulls ben oberts, a banda del seu món.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
08 d’abril 2012
Planeta lluç, de Joan Pinyol
Planeta lluç, un nou recull de contes de Joan Pinyol, amb pròleg de Joaquim Carbó.
L’àvia que no es perd detall del món des d’una talaia privilegiada, el jove que bat a consciència els ous de la venjança, l’amor que es multiplica per la gràcia de cobertures desfavorables, el sacseig d’una altra mena de sentiments, més lligats a la terra i derivats del molt que va destruir la guerra civil, les teràpies curatives al marge de l’imperi de la recepta, els ulls mexicans de la mort, l’inabastable univers sensorial dels humans, la infinitud onírica del cor de les muntanyes i el contrasentit d’una manifestació col·lectiva dibuixen l’orografia d’un cos espacial, el Planeta Lluç, volador i no identificat fins que el lector hi aterri i s’hi passegi de gust, predisposat a descobrir nous horitzons, amb els ulls ben oberts, a banda del seu món.
L’àvia que no es perd detall del món des d’una talaia privilegiada, el jove que bat a consciència els ous de la venjança, l’amor que es multiplica per la gràcia de cobertures desfavorables, el sacseig d’una altra mena de sentiments, més lligats a la terra i derivats del molt que va destruir la guerra civil, les teràpies curatives al marge de l’imperi de la recepta, els ulls mexicans de la mort, l’inabastable univers sensorial dels humans, la infinitud onírica del cor de les muntanyes i el contrasentit d’una manifestació col·lectiva dibuixen l’orografia d’un cos espacial, el Planeta Lluç, volador i no identificat fins que el lector hi aterri i s’hi passegi de gust, predisposat a descobrir nous horitzons, amb els ulls ben oberts, a banda del seu món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada