Tots els meus secrets, de Víctor Amela

Afortunadament són moles les persones que tenen coses interessants a dir, però algunes en concret tenen el do de fer-me quedar clavat davant el televisor quan apareixen, diguin el que diguin. Tenen un magnetisme difícil de descriure i hi caic rendit sense fer cap esforç per oposar-m'hi. Per exemple, algunes d'aquestes persones són Josep Maria Espinàs, Pepe Rubianes, Andreu Buenafuente, entre altres. Un d'ells és Víctor Amela. M'agrada el seu tarannà optimista, vital, lúcid, tant se val si parla de llibres com de programes de televisió. Al seu darrer llibre Tots els meus secrets, o gairebé, hi reconec aquest Amela que em sedueix per televisió, i també el que he tingut el plaer de conèixer en persona. Al llibre ens parla d'anècdotes de la seva vida, de gent interessant que ha conegut, de paisatges (molts ebrencs o del Matarranya)... i, sempre, de l'amor per la VIDA. Xalo llegint el llibre; què més es pot dir? Us en mostro algun petit fragment, escrit i llegit:

"No és artista qui decideix ser-ho, sinó qui no pot evitar ser-ho."
"Hi ha coses que només es c onquisten per l'amor o per la sang. L'amor és un ciment més bo."
"Primer va ser l'úter. Després va ser la cova. I, finalment, la catedral."
"El sentit de l'humor (el més seriós dels sentits)."
"Distreure's és un bon manament."

I una frase que Amela recorda de Chavela Vargas: "Jo agrado a la vida, perquè li sóc lleial."