.
De pacifista en temps de pau ho és tothom… Es
tracta de ser-ho sempre, en temps de pau i en temps de guerra, en totes les
circumstàncies. Si no, no voldria dir res: no valdria la pena dir-se pacifista.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Jo, com sempre que algú recomana la novel·la, recomano encara més les "Cartes a Màrius Torres", un seguit d'epístoles interessantíssimes que ens fan viure un tros molt trascendent de la nostra història des d'aquell present tal com el veien els ulls i la ment d'en Sales.
ResponEliminaRespecte a la frase citada ací, jo no hi estic pas d'acord, de vegades ser pacifista és l'escut darrere el qual s'hi amparen els covards. S'han de contextualitzar, esclar, les situacions que es viuen a l'hora de proclamar-se'n o no...