el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
20 de maig 2012
Per a Relats conjunts
Cerco la mirada que sotjava el meus records. Perdut i en mans del vent que se m'emporta, m'invento, per tal de sobreviure, un passat que em salvi.
Tant de bo, en alguns casos, poguéssim reescriure certs episodis del passat.
ResponEliminala mirada que sotjava els records...belles paraules...amb un punt de tristor o melangia...boníssim!
ResponEliminaReescrivint el passat t'ha sortit una desdefinició en el títol.
ResponEliminaRelats conunts: relats que desconeixen la jota tortosina. :)
M'agrada moltíssim la teva interpretació tan personal que has fet del quadre.
ResponEliminaPoètica i meravellosa!
Buscar i redescobrir tota una lliçó de vida.
ResponEliminaReinventar un passat, tot esborrant-nos, com si tornéssim a néixer. Brollen aus Fènix, de les lletres.
ResponEliminaUn pensament molt literari, és a dir, d'escriptor que mira enrere per inventar un passat més galdós. Bon micro relat poètic.
ResponEliminaM'agrada "Perdut i en mans del vent que se m'emporta"... trobo que dóna molt de joc per a continuar escrivint. M. Pilar Martínez Herrero
ResponElimina