Després de dècades triomfant al món de la cançó, de ser abanderat de tantes emocions i idees, Lluís Llach canvia de registre i entrar al món de la literatura (això és discutible ja que, les lletres de les cançons no són literatura?). És un repte complicat, i és molt difícil (impossible?) abstreure's del seu passat i ser jutjat objectivament, però Lluís Llach, l'escriptor, se n'ha sortit amb nota, i crec que no parlo només com un fan acèrrim.
En més d'una entrevista, li vaig escoltar dir que amb el pas dels anys Lluís Llach voldria convertir-se en un d'aquells vells que no paren d'explicar històries. Potser amb aquest novel·la s'ha volgut avançar, i s'inventa, i cull, i enfila aquesta història que un vell explica a un director que prepara el guió d'una pel·lícula, o a nosaltres els lectors, o a sí mateix.
Podeu llegir la sinopsi de la novel·la en aquest enllaç. Jo us en llegeixo un fragment, que tambñe podreu trobar al blog on recullo les meves lectures en veu alta.
Sona molt bé. I m'has ajudat a prendre la decisió d'adquirir-lo.
ResponEliminaEncara més després d'haver escoltat, a alguns, algunes crítiques un xic despietades, fonamentades segurament en l'enveja o en la mateixa pulsió que fa que un canari angelical es converteixi en un ocellot quan algú li posa un altre canari dins la seva gàbia.
No és segur que els grans poetes puguin ser grans prosistes. Recordo que em vaig endur una decepció amb "Joc d'escacs" de Miquel Martí i Pol. Ell mateix, al mateix llibre, reconeixia que estava aprenent a fer prosa i que s'adonava que necessitava més llunyania vers allò que explicava.
Però donaré una oportunitat al Llach.
Jo el tinc a casa esperant temps millors d¡oci i temps lliure per a poder llegir-lo
ResponElimina