Sensacions de contes i música i molt més a Torroja del Priorat

12 de maig. A la tarda m’esperen per fer un recital de contes musicats als Jocs Florals de Torroja del Priorat, però al matí he quedat a Falset. Faig temps mentre arriba el Toni Just i la seva núvia Laia, alliberant tres llibres, un, a la plaça de la Quartera, i capturant la imatge d’un balcó esquitxat de sol i verd de plantes. Ell està una mica neguitós davant de l’embolic on l’he ficat, ja que ha hagut d’improvisar en pocs dies una música per a acompanyar els meus contes; però jo no, perquè conec perfectament la seva vàlua musical i humana. Abans d’anar a casa de sons pares a assajar, em presenta a son germà i sa mare, peixatera i seguidora del meu facebook. Em fa il·lusió conèixer gent que em segueixen anònimament, sense fer soroll. El Toni viu a Tarragona i fa servir casa de sons pares de magatzem d’andròmines musicals, o a l’inrevés, penso, i les andròmines musicals són només l’excusa per tornar a casa. La Laia tanca la gossa, que és carinyosa en extrem i se’ns tiraria a sobre; jo preparo la carpeta dels contes, i el Toni no para de connectar i desconnetar cables, ordinadors, guitarres, caixes de trons i, fins i tot, una copa per fer d’acompanyament en un dels relats i que amença, entre riures, a fer esclatar enmig de l’actuació. Provem com queda la música que ha preparat per a cadascun dels contes, i la màgia neix i em meravella un cop més, i em rendeixo admirat davant la gent que domina un llenguatge tan prodigiós com la música. A una distància prudencial, mig oculta entre els mobles del menjador, la Laia escolta. Hauria sortit bé a la primera, jo no en tenia dubte, però hem fet bé d’assajar, perquè en llegir les primeres línies d’un dels contes, sorprès per la tendresa de la música, esclato a plorar com un nen que no vol deixar de ser-ho. La Laia em porta un got d’aigua.

Ple d’il·lusió, enfilo la carretera que travessa Gratallops i em duu a Torroja, sense gens de pressa, gaudint de cada revolt, i en són molts (en algunes coses el Priorat mai no canvia). Montsant fa de testimoni del meu somriure.

A Torroja dinem tots tres, poc, tenim l’estómac tancat per el calor, però gaudim de la tertúlia. A l’hora del cafè, s’hi afegeixen membres de la Soul Machine, que actuaran a la tarda, i comparteixen, entre altres coses, la satisfacció d’haver fet algun #novullpagar. A les cinc comencen a preparar-ho tot a l’església, on tindrà lloc l’acte. El Toni entra i surt, surt i entra, ja que farà doblet, primer amb mi i després amb la Soul, davant mateix de l’església. Molts coneguts entre els assistents, com Agustí Masip o Raimond Aguiló.

L’acte s’inicia per fi, precedit solemnement pel so d’un orgue. Organitzadors, autoritats, jurat, premiats… tothom, diu la seva, i es posa de manifest l’esforç per recuperar aquests Jocs Florals, en la seva 34ª edició, interromputs l’any passat per dificultats econòmics. Els animo a persistir. Jo faig un breu parlament on recordo que el meu primer conte, fa 20 anys, va obtenir un accèssit als Jocs, i cito a Artur Bladé, i a Estrem i Fa, i a Jesús Fusté.

Per fi, Toni Just destapa les notes que donen pas al primer conte, i jo creixo amb la seva música, i inicio un viatge que surt de Cornudella, i passa per l’humor, i per la tendresa, i torno de nou al meu poble, i al Montsant. Quan acabem, me’l menjaria el Toni, d’una abraçada, i em regalen una flor, que serà evidenment per a la meva dona.

Sortim, hi ha coca, i porrons, i gent animada a la plaça, i la Soul Machine que a tot vent ens engresca i ens fa moure. Truco a casa, perquè mon fill escolti la música; no sento res, però sé que quan arribi em preguntarà què era, i es posarà content, perquè amb res anys ja es fan del Toni. Assaboreixo els darrers instants carregat d’energia i optimisme. La Laia assenyala el cel, i diu que amenacen núvols, però distingim una àliga majestuosa que ens contempla. M’acomiado, llenço petons, i condueixo ben a poc a poc pels revolts del Priorat, amb la finestreta oberta.

Us deixo amb un muntatge fet a base d'images captades per Laia Bonet, amb la lectura de dos dels contes del recital: