el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
07 de juny 2012
Contacte amb la terra
Els peus no són la part del cos que està més en contacte amb la terra. El cervell? El cor? El record?
Depèn del lloc i del moment. Però, al final sempre és el cervell. Tant si el contacte és visual, com a través de l'olfacte (olor de terra molla, de gespa tallada, de ciment i asfalt, de sorra salada...) o de qualsevol altre sentit, és en el cervell on som conscients de les sensacions.
Aviam quina nos contes tu d'aquesta afirmació. Bona cargolada de cervells! Potser ens contesses una mica que és per a tu la terra, a quina terra et refereixes. ;-)
Sens dubte la pell; la pell necessita estar en contacte amb tot: la terra, l'aire, l'aigua, el sol.
ResponEliminaLa pell.
Depèn del lloc i del moment. Però, al final sempre és el cervell. Tant si el contacte és visual, com a través de l'olfacte (olor de terra molla, de gespa tallada, de ciment i asfalt, de sorra salada...) o de qualsevol altre sentit, és en el cervell on som conscients de les sensacions.
ResponEliminaAviam quina nos contes tu d'aquesta afirmació.
ResponEliminaBona cargolada de cervells!
Potser ens contesses una mica que és per a tu la terra, a quina terra et refereixes.
;-)
Jo com no toco mai de peus a terra ...
ResponEliminaperò si es tracta de la nostra terra, de la meva terrona, amb el cor sense cap dubte!!
Toques de peus a terra amb el passat, voles amb el futur, encara que no siguin parts del cos.
ResponElimina