Alhora que s'inicien els tràmits de formació de l'AMPA de la nova escola on anirà el nostre fill, l'escola dels "grans", com ell li diu, el passem a buscar a la Llar d'Infants. Són els últims dies. Obren la porta i ens reben dibuixos penjats del sostre, fotos al tauler d'anuncis de l'última excursió. Cremem etapes a velocitat no exempta de tendresa. Han passat dos anys vertiginosos, des d'aquella priemra visita a la Llar; estem satisfets d'haver fet una bona tria i emocionats. El nostre fill ha estat tractat amb estima, ha après colors, textures, a relacionar-se, a conviure; ha fet de Pare Noel, de Melcior, de rossinyol... fins i tot de Freddy Mercury, s'ha abraçat, empès, besat, amb l'omnipresent Àlex, el seu primer amiguet, amb qui han creat el seu propi idioma.
Mai no us ablidarem, sobretot l'Alícia, nervi viu i perenne somriure, incapaç d'amagar quant estima els "seus" xiquets. Ha estat la primera, això mai li treurà ningú del nostre record, i segur que romandrà per sempre entre les seves millors mestres.
En algun lloc he sentit que els xiquets aprenen en funció de quant els estimi el seu mestre; el nostre fill ha après molt.
Vol que tornem de tant en tant per a ensenyar-li les notes, i segur que per a abraçar-lo; ho farem.
així el teu fil passarà l'escola dels grans? el tenir bons mestres és crucial i tens raó deixen empremta....
ResponEliminaPer als mestres no hi ha res més gratificant, que retrobar-te amb els teus alumnes; i sentir que formes part de la seva història, que a la vegada és la pròpia.
ResponEliminaUna bona mestra, sempre perdura en la memòria!!!
I ara a treballar de valent, que l'escola dels grans, és mooooolt gran!!!
Una abraçada!!!
El pas a l'escola "dels grans" és una de les etapes que deixen més gran record a la memòria familiar. Amb els nostres fills hi vam viure experiències molt enriquidores. Igualment en la participació en l?AMPA: una tasca que tot pare hauria de fer durant uns cursos.
ResponEliminaRecords!