Relats a recer d'una guitarra, a Tarragona

La presentació de la 5ª Jornada Literària de Cornudella de Montsant que va tenir lloc dimarts passat, a la Biblioteca Pública de Tarragona,gràcies al suport dels Serveis Territorials de Cultura i el Programa 6 x 4. Ara el Priorat. es va combinar amb el nostre petit espectacle Relats a recer d’una guitarra.

Recullo el David Espinós a les 16.30 i acomodem la seva guitarra al seient del darrere, al costat de la cadireta del meu fill. El calor és implacable, però la nostra il·lusió la deixa en un segon terme, i l’aire condicionat del cotxe hi ajuda. Parlem de les nostres coses, de projectes i petites frustacions, i els primers poden amb les segones, i condueixo el trajecte fins Tarragona sense adonar-me’n. Sempre que arribo a la benvolguda capital, convido a vindre records del temps d’estudiant, i fins i tot em sembla veure entre la gent que passeja per la Rambla el noi que vaig ser.

Instal·lem l’equip de música a la Biblioteca, i amenaça, com sempre, el dubte si vindrà gaire públic, i assagem excuses: la calor, el mes de juny, les dificultats d’informació... Però a poc a poc s’omplen les cadires, i n’han de portar més i es produeix el miracle: gent dempeus al darrere! Entre els assistents, bons companys i amics de lletres com la Coia Valls, el Xulio, el Francesc Valls Calçada, i amics de fa tants anys del meu poble, i blocaires estimats, com sempre donant-me suport.

I la màgia s’inicia amb els dits del David sobre la seva guitarra, i les meves paraules creixen, ballen per damunt les notes que ha composat i, de reüll, per no contagiar-me massa, veig cares que s’empocionen. Ja fa dies que ho dic, cada cop m’agrada més llegir els meus contes que escriure’ls, i la música del David fa que el plaer es torni inoblidable.

Els altaveus de la Biblioteca avisen que falten cinc minuts per tancar, però em queda encara un conte i la bateria final de nanocontes d’amor. I la gent s’ho deu passar bé, perquè en demanen un altre pel qual David improvisa la música. Ja ho avisa la Coia en un comentari al facebook “aquest noi és un geni”, i té raó.

Tornem cap a Tortosa amb el sol de cara que intenta enlluernar-nos. Ens aturem a mig camí per reposar combustible: només per al cotxe; nosaltres hem omplert el dipòsit d’energia abans.

.

Al blog de la benvolguda Jaka trobareu el seu comentari del recital.
Gràcies al Xulio per les fotos.