Ahir s'acabaren les vacances i avui torno a la feina a l'Àrea de Serveis de l'Ajuntament. S'acabaren unes setmanes viscudes amb intensitat amb el nostre fill, dies de tocar tambors, seguir gegants, fer castells a la platja i intentar respondre les eternes bateries de perquès (el nostre fill mai renuncia a una pregunta un cop l'ha feta). Mentre li llegia el conte anit, m'assetjava una sensació de malenconia, i he recordat el fragment final d'El petit príncep que llegeixo a continuació.
Avui recuperaré informes a mitges, continuaré expedients de vital importància, faré comptes, pressupostos... Segurament avisaré un electricista perquè encengui o apagui algun fanal, o demanaré un jardiner que tingui cura de les roses, per molt orgulloses que siguin. Mentrestant, imaginaré que intento fer un món millor pel meu petit príncep.
cada dia em costa més tornar a la rutina.. i no es que no m'agradi la meva feina i alhora em senti afortunada de tenir-la en els temps que corren, però cada dia valoro més els minuts i segons que passo en familia, amb el meu company i els meus fills.. com aire vital son.
ResponEliminaGràcies per aquesta lectura, el petit príncep sempre està prop de mi...no se quantes vegades l'he llegit...i seguiré fent-ho.
ResponEliminaGràcies, intentem fer un món millor amic.
Abraçades.
La feina dignifica...tu endavant, fes presupostos amb somriures inclosos.
El Petit Príncep, el meu llibre de capçalera!!!
ResponEliminaOh petit príncep quants cops t'he anomenat, i he buscat en els teus missatges, les paraules de consol.
"Al final sempre anem cap a allò que ens atrau".
Avui casa teva, m'ha atret completament!!!