El cep i la nansa, 2012
Què pretén Damià Bardera amb els seus relats? Sacsejar-nos, violentar-nos, interrogar-nos... Potser girar com un mitjó les històries que sempre ens han explicat? Replantejar els baixos fons de l'ànima humana o dibuixar-la amb tota la cruesa? Potser vol cridar l'atenció o simplement cridar? Fer-nos sentir esgarrifances o, benauradament fer-nos sentir alguna cosa? Això és és prou benvingut i agraït. Fer-nos reaccionar, emocionar-nos, aixecar el cap després de cada conte per pensar: això és possible?
Els seus relats són càustics? Incorrectes? Corrosius? Negres? Grocs? Terriblement humans? Amorals? Vitals? Mortals?
Que cadascú respongui les preguntes després d'haver-los llegit; ho recomano. Però després no digueu que no us havia avisat!
Crec que no el llegiré...
ResponElimina