Quan la tripulació baixa de la nau, encara sota els efectes de la trompada, escolta un lament commovedor, un plany que els parteix en dos l'ànima. Un cerca un lloc on trepitjar amb força, i patina, trasbalsat, pel lliscar d'una llàgrima.
.
Per a la proposta de Relats conjunts d'aquest mes.
Ells estaven commocionats, però la lluna ni t'explico!
ResponEliminaAixò ha de fer mal.
ResponEliminaEm recorda, la llàgrima, un poema de Baudelaire, "Tristeses de la lluna".
ResponEliminaPobra lluna! :)
ResponEliminala patacada devia fer mal!
ResponEliminaNo m'estranya que plori, això és més que una brossa.
ResponEliminaOh!! :-( pobreta lluna... és que segur que li havia de fer mal...
ResponEliminaLa lluna també plora, segurament són llàgrimes dolces.
ResponEliminaMolt poètic! M'ha agradat molt la teva proposta!
ResponEliminaM'ha agradat molt.
ResponEliminaUna descripció molt poètica.
Salvador