Molles per no perdre'm, a l'Escola Daniel Mangrané

Com ja vaig anunciar, i gràcies al programa Itineraris de lectura de la ILC, dimarts passat vaig visitar l'Escola Daniel Mangrané de Jesús. No és el primer cop, fa anys que m'hi conviden, i sempre em tindran al seu costat, perquè fa temps que me'ls estimo. El 2011 ja em van meravellar gràcies al curtmetratge Magnetisme, i enguany m'han tornat a emocionar.

Arribo a l'escola després de deixar el meu fill a la seva, i aquest ja ha estat un primer regal del dia que no acostumo a gaudir. Hi entro com un xiquet que sap que l'espera una festa sorpresa, que intueix que hi haurà un bon regal, que tem emocionar-se en desembolicar-lo. Quan entro comencen a preparar-se a la Biblioteca, on es farà l'acte. Alguns xiquets em reconeixen i em pregunten si sóc jo. Ho sóc. Altres riuen. A les mestres se les veu atrafegades, però carregades d'il·lusió. Les parets estan plenes de fotos de molles de pa, amb fragments del llibre Molles per no perdre'm i dibuixos fets pels alumnes. Les fotos segueixen un camí, i jo em deixo portar.

Em tracten com a un ésser especial. I sí, ho sóc, com tothom, i aquesta és una de les coses que intento mostrar als meus relats.

Seguint el protocol em fan una entrevista, a dues veus, i al final un torn obert de preguntes. Em fan sentir important, com tothom, i em mimem, que tothom ho necessita de tant en tant. I projecten el vídeo que podeu veure aquí, amb la lectura de fragments del llibre, i em podeu imaginar allí, emparat per les seves veus, per la foscor, posant brides a les emocions perquè no es desboquin, encara.

No hauria imaginat que aquest dietari podria agradar tant a uns alumnes de 5è i 6è, ni que s'hi pogués traure tant de suc. Ho confesso, el llibre no ha estat cap èxit de vendes, ni de molt lluny, tampoc el vaig publicar amb aquesta intenció, però m'ha donat algunes de les alegries més grans. Gràcies.

Quan surto del col·legi torno als problemes de la rutina, però avui ja res no serà igual; avui, no.
Al seu blog expliquen com han treballat el llibre i la meva visita i aquí podeu veure algunes fotos. Com voleu que no me'ls estimi? I més informació imatges al blog de l'Escola.