Platja

"No va aprendre a nedar, amb certes garanties, fins que descobrí el Delta de l’Ebre i es féu amic del mar. Hi arribà agafat del cor d’una tortosina, i d’això se’n diu un bon principi. Al Delta els horitzons s’escapen, i els arrossars, els canals i les planes conformen una monotonia que no cansa, esquitxada d’eucaliptus. Tot això li venia de nou, acostumat als costers del Priorat i a la pedra pissarra, però es va deixar commoure des del primer dia. Pocs cops s’ha sentit tan immers en la natura: la platja del Trabucador deserta al seu darrere, silenciosa, subratllant el cel; davant el sol amagant-se rere la serra del Montsià, mentre omple d’espurnes rialleres la pell del mar, i ell, submergit a l’aigua amiga del Port dels Alfacs, amb el cos nu de tota mena de passat."

.
Fragment del llibre I un cop de vent els despentina