Un matí nou,
pulcre, amable, sense estridències del temps; fa goig aturar-s’hi. Al
cel,damunt del Port, el rastre ja tremolós del pas d’un avió. El destí és cosa
seva. Segur que es devia allunyar en direcció a l’oest, però a causa de la
perspectiva, o de la meva encara fresca imaginació, sembla que la trajectòria
hagi estat descendent, com si hagués caigut en picat. La meva fantasia és a
punt de concebre una catàstrofe digna de primera pàgina, però, afortunadament,
un vol d’estornells que s’alça dels pins del parc em reclama l’atenció.
fIXA'T TU, COINCIDÈNCIES DE LA VIDA, AVUI, ANANT CAP A L'ESCOLA AL MATI, FINS A SIS TRAJECTÒRIES D'AVIÓ SORTIEN DE DARRERA EL MONTGRÍ I HE PENSAT, CONVERGEIXEN O SURTEN D'UN PUNT?
ResponElimina(MAJÚSCULES OBLIGADES TREBALL NEE)