el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
13 de març 2013
Fer
El meu fill omple un carretó de terra del
parc. Quan ho aconsegueix, el buida i torna a començar. El joc? Fer.
En una peli que parlava de monjos budistes (no era gran cosa però tenia coses bones) li manaven a un d'escombrar. I quan acabava, li manaven de tornar a escombrar el mateix espai. Quan ell es queixava li deien que no s'ha d'escombrar perquè estigui net, sinó que s'ha d'escombrar pel fet d'escombrar. Meditació activa.
El teu fill és tan savi com un mestre budista. No omple perquè estigui ple, omple per omplir, i buida per buidar... :D Genial!
Después del comentario de Carme, queda claro qué está haciendo Marc: está activamente pensativo.Uniendo su s capacidades de pensar y hacer. Continuará asombrándonos sin saberlo...
... i desfer, no?
ResponEliminaEn una peli que parlava de monjos budistes (no era gran cosa però tenia coses bones) li manaven a un d'escombrar. I quan acabava, li manaven de tornar a escombrar el mateix espai. Quan ell es queixava li deien que no s'ha d'escombrar perquè estigui net, sinó que s'ha d'escombrar pel fet d'escombrar. Meditació activa.
ResponEliminaEl teu fill és tan savi com un mestre budista. No omple perquè estigui ple, omple per omplir, i buida per buidar... :D Genial!
ResponEliminaDespués del comentario de Carme, queda claro qué está haciendo Marc: está activamente pensativo.Uniendo su s capacidades de pensar y hacer.
Continuará asombrándonos sin saberlo...