El vespres sempre ha estat la meva hora
més creativa. No sóc un escriptor amant de vetllar a la recerca de la
inspiració acompanyat de la nit; ni tampoc un ansiós matinador que s’aixeca ben
d’hora per aprofitar les primeres hores del dia. En canvi, quan la tarda es
tranquil·litza, quan la llum comença a fer-se tolerant, és quan més fàcilment
em brollen les paraules. Ara, des de fa uns anys, aquestes millors hores del
dia les regalo al meu fill; ens les regalo. Juguem, dibuixem, caminem,
aprenem... L’escriptor cedeix pas al pare.
Una d’aquestes tardes, mentre passegem a
la vora del riu i el sol esquitxa, de biaix, l’aigua, el meu fill l’assenyala i
crida: purpurina!
L’escriptor no perd del tot el temps.
Molt tendre, molt dolç, sincer i bell ... enhorabona!
ResponElimina
ResponEliminaEl tiempo dedicado al amor nunca es tiempo perdido es la mejor ofrenda que se le puede hacer a la vida.