Magnòlies i vitralls, de Raimond Aguiló Bartolomé

Fa uns anys, en motiu de preparar la lliçó inaugural de la Fira del Llibre Ebrenc, dedicada als autors/es del Priorat, vaig fer un petit treball d'investigació, perquè reconec que llavors en coneixia pocs. Em van passar el telèfon d'un autor que havia escrit un poemari, i col·laborat en alguns llibres col·lectius, a finals dels setanta, principis dels vuitanta: Raimond Aguiló. El vaig trucar per saber si havia continuat la seva trajectòria com a escriptor. Ell recorda molt bé aquella trucada, i jo també. No, no havia publicat res més, i em va comentar que això de la poesia li venia cada vint anys. Ell es va adonar que potser ja li tocava, i jo vaig recordar que feia uns 20 anys vaig escriure uns p
rimers i tendres poemes.
La vida, la feina, la família, havien segrestat l'escriptor, però no l'ànima del poeta. Un cop jubilat, li tocava recuperar el temps. Des de llavors s'ha convertit en un autèntic prodigi de creació, àmpliament premiat en nombrosos certàmens arreu del nostre país, com podeu veure a la seva web, en una llista que deu batre rècords, i que de ben segur que no pot ser casual. Aquest temps perdut, o el temps en general, la memòria, són temes repetitus als seus poemes.
Ara ens presenta un nou llibre ( el vuitè en 4 anys) on recull dos dels darrers premis obtinguts, la Flora natural dels XLVIII Jocs Florals de Paterna, i la Flora natural dels XXXIV Jocs Florals de Torroja del Priorat, sota el títol Magnòlies i vitralls, publicat per Onada Edicions