Temps era temps, jo gestionava aquest blog de forma metòdica, disciplinada, constant. Al moment àlgid de la meva activitat blocaire, fa uns quatre anys, vaig arribar a tenir 8 seccions setmanals fixes, que generaven, juntament amb els altres apunts més viscerals, una mitjana de més de dos apunts diaris, quasi tres. Les seccions eren, de dilluns a diumenge i per a cada dia de la setmana, les següents: desdefinicions, de pel·lícula, jocs literaris, felicitats petites, cares del món, cançons, comentaris de llibres i blogs degustació.
El blog encara està ben viu, amb més d'un apunt per dia de mitjana, però ja no mantinc constant cap secció. Aquestes seccions em van anar molt bé al principi per a organitzar-me, per motivar-me a escriure cada dia, però ara m'adono del gran volum de feina que van representar, sobretot els jocs literaris amb sorteig i regal mensual de premi entre els participants. Feina dolça, per això, agraïda, estimulant, divertida.
Moltes d'aquestes seccions no haurien existit tant de temps sense la vostra col·laboració, i us reitero el meu agraïment.
Ara improviso bastant, em limito a copiar breus reflexions sorgides per generació espontània al facebook o al twitter, a escriure fragments de la vida, sensacions.
La disciplina, les hores, la constància, les inverteixo en altres aspectes de la vida, com ara el meu fill, i a barallar-me en l'intent d'escriure una novel·la (breu, evidentment)
L'entropia també té coses bones, més encara si en motiu és tenir cura d'un fill.
ResponEliminaSi a més a més de tot plegat en surt una novel·la, oli en un llum!
L'esperem!
La vida és plena d'etapes diferents i bo és adaptar-se a cada moment i a les nostres prioritats, i si com en el teu cas és el teu fill, benvinguda l'anarquia literària.
ResponEliminaCom que amb els compromisos voluntaris ens hi lliguen a voluntat, doncs això: fer el que sigui oportú en cada moment. Si la vida ens sorprèn cada dia, deixem-nos sorprendre també nosaltres.
ResponEliminaEndavant amb el teu bloc, ara anàrquic, com dius.
benvinguda anarquia els blogs tenen vida pròpia n'estic convençuda ,de vegades ens demanen disciplina i altres varietat..sigui com sigui el blog segueix viu i ben viu
ResponEliminaJo ja fa temps des dels inicis que practico l'anarguia al meu bloc Antaviana. Crec que aquesta etapa blocaire és un indici que avança, i que es manté. I clar que cal dedicar temps a d'altres coses de la vida!
ResponEliminaLa qüestió és anar fent el que millor ens vagi a cada moment, sense obligacions. Sempre he pensat que hem vingut a aquest món (el dels blogs) a passar-nos-ho bé.
ResponEliminaÉs el que hi ha...
ResponEliminaFer de pare també obre molts camps en l'anarquia ;-)
ResponEliminaJo també en só, d'anàrquica, però també só feliç. Aixines mos vam conèixer, oi?
L'espero, el llibre. Petons.
Jo no sé pas quan deixaré d'exigir-me tant!
ResponEliminaCrec que les xarxes socials, especialment Facebook i Twitter, han fet canviar els hàbits de molts blogaires i ha fet que moltes llistes de distribució perdessin vitalitat.
ResponEliminaTot i que sempre he estat bastant anàrquica i indisciplinada, durant alguns anys, jo feia una entrada a blog gairebé diàriament, però des que vaig començar a moure'm també per twitter i per Facebook, la meva freqüència blogaire ha davallat molt. Com la vida real, la nostra vida virtual té èpoques diferents i crec que això és bo.