La dansada, de Carme Meix,

La dansada, de Carme Meix, reviu una època històrica que va des de les guerres carlines fins a l'època actual, en les quals la ciutat de Gandesa s'erigeix en símbol de la humanitat, amb la seva fluctuant quotidianitat trencada per les grans convulsions de les guerres civils que fan aflorar totes les passions de l'ànima humana.

Una magnífica novel·la on l'autora dóna veu, sobretot, a les dones, reines i/o esclaves del seu destí, de les seves famílies, de les seves classes socials, i que viuran més intensament encara aquest procés d'un món rural gairebé proper al feudalisme, a una societat industrial, urbana, i, en teoria, més lliure. Els morts també juguen un paper destacat al llibre, i influeixen decisivament als vius.

Amb el llibre es gaudeix dels petits detalls que l'autora coneix perfectament, de tradicions ancestrals, de robes, de gestos, de guerres. També és un catàleg de tresors que hem deixat pel camí, qui sap si irrecuperables.
Us deixo la lectura d'un dels fragments que col·lecciono en aquest blog.