Després del conte de cada nit, estirats al llit, parlem de les nostres coses, el meu fill i jo. Fa uns dies, amb ganes de jugar, tapa amb la mà un tros del paper pintat de la paret, per veure si endevino quantes estrelles hi ha amagades. Repetim el joc uns quants cops fins que, astut, posa la mà en un lloc on no n'hi ha cap. Jo no ho endevino (una? dos? tres? quatre?) i ell, satisfet i rialler, treu la mà i diu: zero!
Però s'equivoca. D'estrella n'hi ha una, per sempre.
Però no tothom la té, l'estrella per sempre. Te l'has de guanyar.
ResponEliminaSólo el amor puede hacer que veas tan intimamente en cada circunstancia que compartes con tu hijo. Además es admirable cómo creces emotivamente y disfrutas de la bendición de tener un hijo.
ResponEliminaMe alegra mucho que así sea, Jesús