el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
18 d’octubre 2013
Relats conjunts
Jugues amb la boca plena a la vida, i t'empasses els talls que agafes amb les mans brutes, però netes. .
Per als Relats conjunts d'aquest mes.
Aquest va en concordança amb el meu, per quan menjaven la fruita encara tenien les mans netes, encara que s'embrutessin amb els sucs i perquè senzillament eren nens.
Aquest va en concordança amb el meu, per quan menjaven la fruita encara tenien les mans netes, encara que s'embrutessin amb els sucs i perquè senzillament eren nens.
ResponEliminaUn relat ple de vida.
ResponEliminaun oxímoron molt encertat....brutes però netes!
ResponEliminaSí, mans netes per ara... espero que continuïn així perquè molts companys blocaires hi han vist una altra cosa :)
ResponEliminaParaules les justes, però clares
ResponEliminaSembla difícil de lligar això de les mans netes i les brutes, però els infants sempre les tenen netes i plenes de sutge.
ResponEliminaOstres, molt bonic!
ResponElimina