El projecte Rosie, de Graeme Simsion

El projecte Rosie, de Graeme Simsion
Editorial La Campana, 2013
Sinopsi

El Don Tillman pensa casar-se aviat. Però encara no sap amb qui. El Projecte Dona per Tota la Vida resoldrà el problema. El Don, amb una síndrome d’Asperger no diagnosticada que el converteix en una persona molt organitzada i sistemàtica, però incapaç de tenir relacions socials normals, ha dissenyat un qüestionari de setze pàgines per trobar la parella perfecta, que evidentment no serà ni cambrera, ni fumadora, ni bevedora, ni impuntual.

La ROSIE és tot això. I també és impetuosa, intel·ligent i guapíssima. I està intentant descobrir qui és el seu pare biològic. En això sí que el Don, professor de genètica, segurament la podrà ajudar.

El Projecte Dona per Tota la Vida li ensenya al Don unes quantes coses que no s’esperava. Per què la llargada del lòbul de l’orella no serveix com a indicador de l’atracció sexual. Per què a Nova York els gelats tenen un altre gust. Per què no ha aconseguit mai tenir una segona cita amb ningú. I per què, per molts esforços científics que facis, no trobes mai l’amor. És l’amor qui et troba a tu.

Comentari

Per un costat, aquesta és una novel·la llepolia, que es llegeix amb facilitat, que et proposa situacions divertides i fins i tot hilarants, que et fa seguir l'ham d'una pastanaga molt suggeridora, al mateix temps que t'entendreix la situació que viu el protagonista, a causa del seu síndrome d'Asperger.

Per per un altre costat, i aquí és on pot ser més interessant, gràcies al recurs del punt de vista original i diferent al nostre del protagonista, ens planteja un dilema antic: emocions o racionalitat? El seny o la rauxa? 

Cadascú de nosaltres patim una mena d'esquizofrènia entre el que ens dicta el cor i el cap, i ens movem per la vida deixant-nos portar per l'un o per l'altre. Som animals dividits, en percentatges diferents i que varien segons unes circumstàncies que no sempre dominem. 

Don Tillman no entén el món de les emocions, i quan s'hi encara el fan trontollar, el trasbalsen i, algun cop, també el fan patir.

Però tots podem aprendre, res no és inalterable, i el llibre també ens fa entendre que les diferències són possibles, necessàries, saludables.

Algun moment del llibre és colpidor. Per exemple, Don té una discussió dialèctica amb un alumne a qui li demostra, de forma racional, sense deixar-se portar per emocions ni creences, la falsedat de la teoria creacionista en què es basa la seva religió. La Degada li crida l'atenció i ell sent una opressió al pit, perquè "sabia que si no era capaç d'encaixar en un departament de ciències d'una universitat no seria capaç d'encaixar enlloc."