De tant en tant m'agrada rellegir algun dels molts llibres de viatge de Josep Maria Espinàs, els seus recorreguts a peu per pobles i gent senzilla (El Foraster, no inventa res de nou). Espinàs és bon observador, i veure i sentir a través dels seus ulls és una gran lliçó de vida i d'escriptura.
Aquests dies rellegeixo A peu per l'Alt Maestrat, i torno a assaborir la llaminadura de les converses on Espinàs para l'orella, que provoca, i com reflexiona al pas lent del paisatge, de les ermites, dels masos, dels marges, dels pedrissos.
Us deixo un parell de detalls del llibre i un fragment llegit:
"Mirar no és un esforç, és el plaer de veure."
"Un mas és un accent posat sobre el paisatge".
Rellegir els llibres de l'Espinàs no són un esforç, són un plaer pels observadors.
ResponElimina