Per a Manel Ollé

Dimecres passat, acte d'homenatge a l'Institut de Tortosa per la jubilació del mestre i escriptor Manel Ollé.

Quan surto de casa, li explico al meu fill que Manel Ollé és l'autor de la lletra de la cançó que més li agrada de Jesús Fusté, La promesa.

Ja arribant a l'institut, tot de cares conegudes. Tortosa és bastant gran, però sempre coincidim els mateixos en actes d'aquesta mena, som com una gran família de cultura, ben avinguts en la gran majoria dels casos, vull creure i crec.

Manel Ollé és una persona de gran bondat, que traspua emoció en cada gest, a cada paraula, i no em puc ni imaginar com se sentirà avui.

Em trobo amb Sílvia Panisello, amb qui cocoordino el Club de Lectura. Prenem seient a l'atzar i, quina encert!, fan seure a Manel Ollé al nostre davant, al costat del seu mestre Manuel Pérez Bonfill que, en un moment de la seva intervenció, ens trasbalsarà amb l'anunci que s'acomiada de la vida cultural.

Des d'aquest lloc de privilegi puc notar com el cos del Manel s'estremeix al llarg de tots els homenatges d'antic alumnes, de professors, de familiars, d'amics. A la foto, Manel mentre els seus fills interpreten una cançó.

Gaudim de la música, del ball, de la poesia, d'emocions. Felicito l'organització.

Sempre m'agrada fixar-me en petits detalls, en futileses que potser no signifiquen res; després de passar uns vídeos amb missatges d'antics alumnes, apareix a la pantalla un menú amb tres opcions: tornar a reproduir, reprodueix la llista anterior i, al mig de totes dues, vés a la biblioteca.
Més i millors fotos gràcies a Joan Panisello, ceramista amb fang a les ungles.