Pàgines

05 de febrer 2014

Amb Damià Bardera a Tortosa

El 24 de gener vaig gaudir del regal de tindre a Tortosa un dels autors que més m'ha impactat els darrers anys: Damià Bardera. Els seus llibres de contes Fauna animal, Els homes del sac i Els nens del sac, m'han seduït de forma extraordinària com ja he explicat en aquest blog.
Aquests reculls formen un tot (inacabat, encara en vindran més) on l'autor ens presenta una obra transcendent, fulminant, capaç  d'esgarrapar-nos l'ànima amb la certesa, profunditat i eficàcia, del punyal més eficaç. Ens sacsegen, ens trasbalsen, i sempre a través d'aquest món tan proper i aparentment tendre de la infantesa, dels animals, dels contes tradicional als quals els gira de l'inrevés per a fer-nos evident una monstruositat que ja existia en ells, sovint sense adonar-nos-en. Ens obre els ulls amb unes pinces precises, a una velocitat que sorprèn, amb un estil clar, net, polit, treballat, concís, que a mi m'enamora, em fa sentir.
Ens vam trobar al migdia, després de dinar, per anar junts als estudis de Canal 21 per gravar un programa de Tens un racó dalt del món que s'emetrà el 19 de febrer.
Després, passejada per Tortosa sense deixar que s'escapi ni un bri de temps buit de conversa àgil i intel·ligent. Ens trobem amb Francesc Mestre, l'editor de El cep i la nansa a qui hem d'agrair l'aposta per publicar aquests reculls de contes agosarats i valents.
I la tertúlia ja és a tres. Un home ens atura al carrer de la Rosa per dir si sóc el que surt a la tele, que sempre vaig amb llibres amunt i avall. Això no em passa quasi mai, i l'efecte Bardera potser aporta màgia al dia. Compren una capsa de coquetes de sagí al carrer Sant Blai. I arribem en punt a la llibreria La 2 de Viladrich, per a sentir-me com a casa. Des de l'aparador veig que hi ha algú que s'espera, i respiro més tranquil. Gent que conec amb nom i cognoms, amics i amigues de lletres com Manel Ollé, mestre i escriptor, Sílvia Panisello, narradora de contes i cocoordinadora del Club de Lectura, Xavier Aragó, sempre amb el teatre a la sang, Quimo Panisello, dissenyador de diversos llibres de molt èxit a Tortosa, entre altres.
Durant la presentació parlo de la meva admiració pels contes de Bardera, de la seva capacitat d'arribar al moll de l'os, i en llegim uns quants, i se'ns fan les tantes.A la web de l'autor podeu llegir la meva presentació.
Però en necessitem més, i anem a sopar per seguir conversant, precisament al bar La Tertúlia, malgrat la música d'una tuna ens acompanya una estona. Seguim parlant, entre altres coses, de literatura, i Damià ens demostra que, com a lector, té les coses clares i el nivell d'exigència molt alt. 
Damià ve de Girona, i som un país petit, però no tant. Es queda a dormir a Tortosa, per gentilesa de l'hotel Berenguer IV. L'endemà quedem de nou, a Viladrich, i seguim parlant una estona més, passejant per la vora de l'Ebre, amb el vent que segella la nostra amistat.

1 comentari:

  1. Gràcies Jesús per fer vindre al Damià a Tortosa. Va ser tot un plaer poder xerrar amb ell.

    ResponElimina