Pàgines

28 de març 2014

Aigua que estimo

Sóc fill de costers pedregosos, dels carrassos ressecs i punxents de les avellanes, de la pell aspra de les ametlles i del vi dolç. Quan torno al meu poble em rep el relleu de les muntanyes que dibuixava de petit, la forma dels campanars, l’olor que varia a cada tram d’estació i la que no varia gens malgrat el degoteig constant dels anys. Viure a Tortosa em fa gaudir d’un contrast que he fet servir en més d’un conte. Passejar vora l’Ebre i deixar-se gronxar pel brogit de l’aigua, fer volar la mirada riu avall, és balsàmic, i dono gràcies per tenir dos móns petits. Bado atret pels remolins brillants d’aquesta aigua que estimo.

Que estimo i que cal defensar.  #30MDelta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada