Sóc fill de
costers pedregosos, dels carrassos ressecs i punxents de les avellanes, de la
pell aspra de les ametlles i del vi dolç. Quan torno al meu poble em rep el
relleu de les muntanyes que dibuixava de petit, la forma dels campanars, l’olor
que varia a cada tram d’estació i la que no varia gens malgrat el degoteig
constant dels anys. Viure a Tortosa em fa gaudir d’un contrast que he fet
servir en més d’un conte. Passejar vora l’Ebre i deixar-se gronxar pel brogit
de l’aigua, fer volar la mirada riu avall, és balsàmic, i dono gràcies per
tenir dos móns petits. Bado atret pels remolins brillants d’aquesta aigua que
estimo.
Que estimo i
que cal defensar. #30MDelta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada