Pàgines

28 d’abril 2014

Pintar emocions a Camarles

Camarles. Inauguració de la primera exposició de pintures del company de feina Adolf Comes. És un personatge amb un món propi que el fa singular, i la seva manera de ser ja va merèixer un apunt al meu primer dietari. Els seus quadres tenen força, barregen elements, respiren emocions, es fan comprensibles d’una manera epidèrmica. Se’l veu molt il·lusionat, i s’emociona quan ha de parlar davant de tothom. Diu que ell no en sap de parlar, però el que diu és ple de sentiments i sinceritat. Explica que és una persona carregada de pors (com tothom), però quan es troba davant d’un llenç en blanc, i comença a abocar-hi color, perd totes les pors, es torna agosarat, valent, juga, torna a ser un xiquet, i neix la màgia. 
En un moment de l’acte, en què ell s’està fent fotos davant d’un autoretrat, cau el llistó de fusta de la part inferior del marc. Ell el plega, juganer, rialler, i es fa la foto amb el llistó. Li dic que potser aquest incident té un missatge ocult, potser el quadre vol prendre vida, alliberar-se. Se’n riu (l’autor, no el quadre) i em fa un gest d’assentiment (l'autor, i el quadre, també).
Més fotos en aquest enllaç, o al facebook de l'Adolf.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada